A vegades, encara que un no ho vulgui ni ho desitgi, passa. Sí, lamentablement, Hisenda ens crida i ens inspecciona. En moltes ocasions es tracta només d'un requeriment informatiu o d'una comprovació rutinària depenent del nostre recte procedir amb les obligacions tributàries que ens corresponen. Però aquesta possibilitat remota d'una inspecció també flota en l'ambient. Com més gran sigui la nostra precisió tributària i menor la complexitat de la nostra empresa, menor serà aquesta possibilitat, però això no significa que tard o d'hora, ens hàgim de veure en aquesta situació.
Un cop ens ha tocat aquesta inspecció, és difícil que la mateixa es tanqui en va, és a dir, de forma gratuïta, ja que quan ens han cridat és per alguna cosa que no està en ordre, o s'ha detectat alguna cosa que no correspon amb la normativa aplicable.
Quan arriba aquest moment tan poc desitjat, del resultat d'aquesta investigació solen sorgir determinats dubtes sobre com comptabilitzar els impostos, sancions i interessos de demora que s'ocasionen en un procediment d'aquest tipus.
El passat 9 de febrer de 2016 s'ha publicat la Resolució de l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual es desenvolupen les normes de registre, valoració i elaboració dels comptes anuals per a la comptabilització de l'Impost sobre Beneficis.
En aquests casos, el capítol VIII d'aquesta resolució dicta les normes de registre, valoració i elaboració dels comptes anuals per a la comptabilització de l'Impost sobre beneficis, i concretament s'ocupa de les provisions i contingències derivades de l'impost sobre beneficis.
Abans d'exposar el contingut d'aquesta norma, l'exposició de motius de la resolució, realitza algunes puntualitzacions:
- Eventualitat de la inspecció: Aclareix que en cap cas resultarà acceptable justificar l'absència de registre d'una obligació per l'eventualitat que es produeixi o no una comprovació administrativa, ni tampoc qualificar l'obligació com a remota quan sorgeixi una discrepància com a conseqüència de la citada comprovació o inspecció, o arran dels criteris mantinguts per les Administracions Públiques o pels Tribunals de Justícia sobre fets de similar naturalesa als quals es refereix l'obligació.
- Actes d'inspecció: Respecte al tractament comptable de les actes d'inspecció, en la Norma Vuitena s'ha inclòs el criteri publicat per ICAC en la consulta 10 del BOICAC nº 75, de setembre de 2008, sobre com reflectir les obligacions presents que es posin de manifest arran d'una comprovació fiscal per part de l'Administració tributària.
- Recurs: Relacionat amb l'anterior, un altre aspecte analitzat ha estat el criteri a seguir quan l'empresa ingressa la quantitat reclamada per la Hisenda Pública i posteriorment recorre la decisió administrativa i, en particular, si el citat desemborsament ha de comptabilitzar-se com un actiu de naturalesa fiscal, en la mesura que es consideri probable la seva recuperació, o com una despesa. Doncs bé, sobre aquesta qüestió es va considerar que el desemborsament s'hauria de comptabilitzar en balanç quan la seva recuperació sigui probable, a l'objecte que la decisió sobre l'ingrés en efectiu o atorgament d'un aval per la quantitat reclamada no repercuteixi en el patrimoni net de l'entitat que informa.
Analitzant una mica més en profunditat el contingut d'aquest capítol, el mateix distingeix:
Provisió
Es comença recordant que, d'acord amb el que estableix la NRV 15ª. Provisions i contingències del PGC, amb caràcter general, les obligacions presents de naturalesa fiscal, es derivin o no d'un acta d'inspecció, hauran d'ocasionar en l'exercici en què sorgeixin, la corresponent dotació a la provisió per l'import estimat del deute tributari.
Es comença recordant que, d’acord amb el que estableix la NRV 15a. Provisions i contingències del PGC, amb caràcter general, les obligacions presents de naturalesa fiscal, derivin o no d’una acta d’inspecció, hauran d’originar en l’exercici en què sorgeixin la corresponent dotació a la provisió per l’import estimat del deute tributari.
Per registrar l’import estimat de deutes tributaris el pagament dels quals està indeterminat pel que fa al seu import exacte o a la data en què es produirà, depenent o no de determinades condicions, el PGC i el PGCPIMES proposen el compte 141. Provisió per impostos. Una situació típica en què pot donar-se la necessitat de registrar aquesta provisió és la d’una inspecció fiscal de la qual estimem que hi ha una alta probabilitat que generi deutes tributaris.
Quan es prevegi la cancel·lació d’aquest tipus de provisió en el curt termini, es traspassarà al compte 5291. Provisió a curt termini per impostos.
Despeses per concepte
La provisió esmentada o, si escau, si es tracta d’imports determinats, el deute amb la Hisenda Pública, es registrarà amb càrrec als conceptes de despesa corresponents als diferents components que la integren. Així, el registre d’aquestes operacions es farà tenint com a referència els models del compte de pèrdues i guanys continguts a la tercera part del Pla General de Comptabilitat, d’acord amb el següent:
-
La quota de l’Impost sobre Societats de l’exercici es comptabilitzarà com una despesa a la partida 17 “Impost sobre beneficis”. A aquest efecte, es podrà emprar el compte 633. “Ajustos negatius en la imposició sobre beneficis” contingut a la quarta part del Pla General de Comptabilitat.
-
Els interessos corresponents a l’exercici en curs es comptabilitzaran com una despesa financera, que figurarà a la partida de Despeses financeres del compte de pèrdues i guanys.
-
Els interessos i les quotes corresponents a tots els exercicis anteriors es comptabilitzaran:
-
Mitjançant un càrrec en un compte de reserves quan, havent procedit al registre de la citada provisió en un exercici previ, aquest no s’hagués produït.
-
Per contra, si el reconeixement o els ajustos en l’import de la provisió es duen a terme per un canvi d’estimació (conseqüència de l’obtenció d’informació addicional, d’una major experiència o del coneixement de nous fets), es carregarà a comptes del subgrup 63. Tributs per l’import corresponent a la quota, i a comptes del subgrup 66. Despeses financeres pels interessos de demora, corresponguin aquests a l’exercici en curs o a exercicis anteriors.
-
-
La sanció produirà una despesa de naturalesa excepcional, que es comptabilitzarà mitjançant el compte 678. Despeses excepcionals, i no podrà ser deduïble fiscalment.
Excedents de la provisió
Els excedents que es puguin posar de manifest en la provisió a què s’ha fet referència suposaran un càrrec en la mateixa amb abonament als conceptes d’ingrés que corresponguin; en concret:
-
Els excedents que es produeixin en relació amb el concepte de despesa per impost sobre societats suposaran una reducció en la partida “Impost sobre beneficis” del compte de pèrdues i guanys, per a la qual cosa es podrà emprar el compte 638. “Ajustos positius en la imposició sobre beneficis”.
-
Els excedents que es produeixin en relació amb el concepte d’interessos corresponents a exercicis anteriors donaran lloc a un abonament en el compte de reserves.
-
Els excedents que es puguin posar de manifest en relació amb el concepte de sanció, figuraran a la partida 778. “Ingressos excepcionals”.
Aquesta resolució de l’ICAC és molt més extensa i recull un ampli ventall d’instruccions per registrar, valorar i elaborar els comptes anuals d’una empresa en relació amb tots els fets comptables que afecten l’Impost de Societats. Figura annexa per a aquells estudiosos que vulguin aprofundir en la matèria.
